LA CIVILITZACIÓ ROMANA

1. 
   
2. LA SOCIETAT
   
   
   • Les classes socials a Roma es basaven en el naixement i en la riquesa de l’individu o de la família. 
   • Aquestes classes van anar canviant al llarg de la història.
   
   
   CLASSES SOCIALS
   
   
            1.   Ciutadans: 
   
   
   – Totes les persones que no havien nascut ni esdevingut esclaus. 
   – Tenien drets i deures, en funció de les subclasses internes a les quals pertanyien. 
   – Els subgrups eren:
   – Patricis: 
   • Descendents de les famílies fundadores de la ciutat. 
   • Representaven l’aristocràcia de la societat romana. 
   • Gaudien de tot tipus de privilegis: econòmics, polítics, socials… 
   • Eren propietaris de la majoria de terres. 
   • Ocupaven la majoria de càrrecs polítics.
   – Plebeus: 
   • Eren els descendents de les primeres famílies que s’havien instal·lat a Roma, provinents de la resta del Laci. 
   • Al principi no tenien deures ni drets. Tampoc podien accedir a cap càrrec polític ni religiós, ni casar-se amb un patrici. 
   • Finalment, van aconseguir una certa igualtat amb els patricis, després de molt d’esforç.
   – Clients: 
   • Eren plebeus que es posaven sota la protecció d’un patrici, a qui anomenaven patronus. 
   • Cada matí s’havien de presentar davant del patró per retre-li obediència i respecte. A canvi, el patrici li donava diners i aliments per mantenir la seva família. 
   • Un candidat a les eleccions, les podia guanyar en funció del nombre de clients que tenia.
   
   
   2. No ciutadans: 
   
   
   – Lliberts: 
   • Eren esclaus que havien aconseguit ser lliures, però no gaudien dels mateixos drets. 
   • Els seus fills, però, eren ja ciutadans de ple dret. 
   – Estrangers: 
   • Eren habitants de la lliga de ciutats del Laci aliades de Roma. 
   • No se'ls permetia votar.
   – Esclaus: 
   • Homes, dones i nens que no gaudien de llibertat, sinó que eren propietat d’un amo. 
   • No eren considerats persones, sinó objectes que es compraven i es venien. 
   • Jurídicament no existien, per tant, el matrimoni entre esclaus era il·legal. 
   • Els fills automàticament passaven a ser propietat de l’amo. 
   • Feien les feines més dures i pesades.
   • Hi havia dos tipus d’esclaus: 
   –Esclaus públics: » Eren propietat de l’Estat. » S’encarregaven de les obres públiques.
   –Esclaus familiars: » Eren propietat de l’amo. » Feien tasques domèstiques i agrícoles.
   • Com s’arribava a ser esclau? 
   – Per naixement: fills de pares esclaus. 
   – Presoners de guerra 
   – Per condemna de la justícia.
   – Per no pagar deutes. Els comerciants d’esclaus els venien públicament al fòrum o a les botigues. Cadascun portava un cartell amb les seves característiques: nacionalitat, qualitats, aptituds…
   
   
   LES CIUTATS
   
   
   La Barcelona Romana - BARCINO:
   La ciutat es va alçar damunt un petit turó anomenat mont Tàber, enmig del fèrtil pla situat entre el Llobregat i el Besòs i entre la serra de Collserola i el mar. El territori va ser objecte d'una parcel·lació o centuriació entre els colons i d'una intensa explotació agrícola per mitjà de nombroses vil·les.
   La població era reduïda, d'uns 2000 habitants com a màxim. 
   La Empúries Romana - EMPORIAE:
   Van desembarcar en una petita illa, actualment unida a la costa i correspon al poblet de Sant Martí d’Empúries, a la badia de Roses. Era un lloc estratègic, situat entre l’antiga desembocadura del riu Fluvià una fondalada litoral, al sud, que construïa un port natural. 
   Es va construir una muralla que es va aixecar el S. II a.C, encara hi queden restes. Dins hi havia una torre molt alta, la talaia, que permetia veure el que passava fora dels murs. 
   La Mèrida Romana - Emerita augusta:
   Estava en el sud-oest d’Hispania en una zona poc romanitzada. La seva situació era molt bona ja que era al marge del riu Guadiana. Enmig d’aquest riu hi havia una illa natural en la qual descansaria el llarg pont que esdevindria l’eix principal de la ciutat. També passaven vies de comunicació, com la via de Plata, de nord a sud, que unia la ciutat amb Asturica Augusta, l’actual Astorga. Una altra via era la que unia Còmplutum amb Olisipó, d'est a oest.
   Va ser fundada l’any 25 a.C per l’emperador August a la província de Lusitània. Es van ubicar en un poblat ja existent a canvi de donar-los la categoria de ciutadans romans als antics pobladors. Emèrita es va transformar durant els segles I i II d.C. en una ciutat monumental, amb tots els edificis, espais i serveis propis d'una gran urbs romana. 
   La Lleida Romana - ilerda:
   La Ilerda romana té els seus orígens sobre l’any 500 a.C La fundació de la ciutat probablement s'ha de situar a l' inici del segle I a.C. Estava situada a un turó a la vora del riu Sicoris.
   Hi ha escasses referències històriques d’Ilerda. Destaca la batalla que s'hi va produir entre Cèsar i els partidaris de Pompeu, descrita pel mateix Cèsar en el De bellociuile. És un episodi de la guerra entre Cèsar i Pompeu, que es va iniciar l'any 50 aC, en tornar Cèsar de la Guerra de les Gàl·lies. 
   La Tarragona Romana - TARRACO:
   És va fundar durant la Segona Guerra Púnica, quan el general GneuCorneli Escipió ocupà l’estratègic turó on hi havia situat el poble iber de Tàrakon. Li calia una base d’operacions que resultes perfecte com a lloc de descans, a més com a refugi i organització, que fos fàcil de defensar i que comptés amb la possibilitat de situar-hi un port. El primer establiment militar prengué el nom de Tarraco i acabà per integrar-se. La guerra amb els cartaginesos va acabar, però el domini romà va haver de fer front, pocs anys després, a la revolta de les tribus ibers.
   
   LA RELIGIÓ
   
   
   Els romans incorporaven déus i cultes dels pobles que conquerien. Practicaven la Númina que consisteix en adorar les forces de la natura. Personificaven els déus com ho feien els etruscs i dels pobles veïns. 
   Júpiter : déu del llamp i la tempesta Mart : déu protector de les collites i de la guerra.
   Adoraven a:
   -Quirí : déu protector dels ciutadans Vesta : deesa que personificava el foc de la llar.
   -Janus : es representava en dues cares, que simbolitzen el passat i el futur per poder decidir el present.
   Els emperadors volien conservar la religió tradicional i el culte a l’emperador. Quan van arribar a l’Orient, van adoptar altres religions i altres déus. Com que el cristianisme era monoteista, s’oposava a la religió romana, que era politeista. 
   
   
   LA VIDA QUOTIDIANA
   
   
   • Patricis: 
   – Matí: gestionaven el patrimoni: comptabilitat, distribuir tasques als esclaus, atendre clients... 
   – Migdia: anaven al fòrum a realitzar tasques segons el càrrec que ocupaven: » Advocats: defensaven i acusaven a través de discursos. » Senadors: anaven a reunions... 
   – Tarda: s’acabava la jornada laboral i dedicaven la tarda a anar a banys, espectacles, trobar-se amb els amics...
   • Plebeus: 
   – Es dedicaven a l’artesania o treballaven per un altre a canvi d’un salari. 
   – Com que cada vegada hi havia més esclaus, van anar perdent les feines i es passaven el dia sense fer res. 
   – Vivien del que els proporcionava l’Estat o el patró. 
   – També anaven als espectacles o s’allistaven a l’exèrcit. 
   • Esclaus: 
   – Feien tot tipus de feines. Podien ser: 
   • Genèrics: feien tasques domèstiques senzilles.
   • Especialitzats: Barber, perruquera, mestre, tresorer...
   - Camp: 
   • Patricis: 
   – Propietaris de grans extensions de terra. 
   – Solien viure a la ciutat. 
   • Plebeus: 
   – Petits propietaris de terres. 
   • Esclaus: 
   – Consideraven un gran càstig ser enviats al camp: 
   • Encarregats: tenien el comandament de tota la finca. 
   • Mestres d’ofici: dirigien i vigilaven els que feien la feina del camp. 
   • Treballadors: treballaven forçosament. 
   • Altres: preparaven els menjar, rentaven...
   
   
   ELS ESPECTACLES PÚBLICS
   
   
   Mosaic de la casa Mitreu. Representa Oriens, el Sol.
   És el teatre més ben conservat de la península, cabien unes 6000 persones. Va ser inaugurat per Marc Agripa l’any 16 a.C La scaenae fons està formada per dos cossos de columnes corínties. L’espai entre les columnes era guarnit amb escultures. 
   L’amfiteatre. Tenia una capacitat per a 15000 espectadors. Va ser inaugurat l’any 8 a.
   El circ. Era l’edifici més gran destinat a les curses de cavalls. Va ser construït al principi del S. I d.C i, a causa de les seves dimensions, es va edificar fora del recinte emmurallat. Té una capacitat de 30.000 espectadors. Actualment es pot veure l’estructura general del circ, amb la spina central que dividia la pista en dues parts iguals.
   Termes. Hi havia nuclis termals, tant públics com privats A 18 km de la ciutat hi ha les termes d’Alange: un conjunt termal al qual acudien els membres de l’alta societat romana de Mèrida. La planta és regular i a l’interior hi ha un seguit de cambres circulars amb un “oculus” per a la il·luminació i ventilació. Es van començar a construir el S. I a.C fins al IV. En el carrer Baños es troba un de les restes de les termes públiques. 
   Aqüeductes. Es necessitava un subministrament d’aigua abundant i regular que el sistema de pous, cisternes i fonts naturals no podien garantir. Calia portar a la ciutat aigua de llocs més llunyans.
   LA ROMANITZACIÓ
   A finals del segle III aC la dominació púnica d’Hispània va començar a preocupar els romans a causa de les seves riqueses minerals, per la qual cosa varen enviar una ambaixada l’any 231 a Amílcar Barca, cabdill púnic que va morir lluitant en el llevant de la Península Ibèrica. 
   El seu successor, Hasdrúbal, va establir una sèrie de pactes amb els indígenes i va fundar Carthago Nova amb la intenció que fos la capital de l’imperi colonial cartaginès, cosa que no va agradar als romans, que veien com els púnics esdevenien la major potència marítima de la Mediterrània occidental.
   
   
   L'EMPREMTA CULTURAL DE LA CIVILITZACIÓ ROMANA
   
   
   La vila romana d'Andelos està situada al terme municipal de Mendigorría, a Navarra. Originàriament va ser un poblat de l'Edat de Ferro, romanitzat al segle I aC Va aconseguir la seva major esplendor en els segles. I-II d.C. Plini el Jove es refereix a ella i al & quot; Anònim de Rávena & quot; se cita com escala a la Via Caesaraugusta amb Pompaelo. Era una important vila, que comptava amb un desenvolupat sistema d'abastament d'aigües. 
3. 
   
4.