L'IMPERI

OCTAVI CÈSAR AUGUST I LA INSTAURACIÓ DEL RÈGIM IMPERIAL (31 A.C.-14 D.C.)

Al guanya contra els enemics, van decidir que Octavi estaria encarregat, dels càrrecs més alts de l'Estat, de l'exèrcit, del govern provincial i de la religió:

• Primer va ser cònsol durant alguns anys consecutius, però després ho va deixar.

• Va conservar el govern de les províncies, a la vegada que hi havia operacions militars.

Honorio el menor, regne en l'Imperi Romà d'Occident; els territoris que actualment pertanyen a Itàlia, França, Espanya, Portugal, Anglaterra i el nord d'Àfrica. La capital va ser la ciutat de Milà, però en la pràctica va seguir sent Roma.Arcadio, el major, va governar l'Imperio Romà d'Orient: que comprenia els territoris de Grècia, Macedònia, Turquia, Síria, Palestina i Egipte. La capital va ser Constantinoble.

CONSTANTÍ I L'EDICTE DE MILÀ: L'AUTORITZACIÓ DEL CRISTIANISME (306 - 337)

Octavi August va tenir habilitat per mantenir les institucions republicanes. Però les reformes van suposar la instauració d'un nou règim basat en el poder unipersonal de l'emperador o príncep. La qual va provocar uns embolics.

L'ÈPOCA D'ESPLENDOR: TRAJÀ I HADRIÀ

TRAJÀ (98 - 117): Va ser el primer emperador que no va néixer a Itàlia. va sotmetre el regne daci de Decèbal i el va convertir en la província romana de la Dàcia, rica en or i plata. Seguit s'apodera del regne dels nabateus i el converteix en la província d'Aràbia. Més endavant va provocar una guerra contra l'Imperi, amb la intenció d'annexionar-lo. Primer va ocupar Armènia. Va envair Mesopotàmia i Assíria. Amb tantes guerres va passar la part del seu regnat fora de Roma.

HADRIÀ (117 - 138): Va ser un emperador viatger. Ell estava a la defensiva de la política, però ell només volia la pau, i amb la seva intenció va firmar la pau. La seva preocupació principal va ser la prosperitat de les províncies. Va empènyer a afavorir les ciutats gregues, en especial Atenes, i fer nous edificis, com el temple de Zeus, i la presència de les seves elits al senat.

LA CRISI DEL SEGLE III (235-285)

Ha meitat del segle III, va haver-hi una llarga i profunda crisi que va enfonsar l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars. A l'exterior la pressió dels bàrbars va ser insostenible i les diverses entrades de tribus germàniques, normandes i magiars per territoris de l'Imperi van ser cada cop més freqüents i més costoses de reprimir.Creix la pressió dels bàrbars, els germànics a la frontera europea i els perses sassànides a l'asiàtica. En ocasions, alguns bàrbars li donaven terres o els posaven en l'exèrcit.

EL BAIX IMPERI: LA TETRARQUIA DE DIOCLECIÀ (284-305)

Després de la crisi, en el segle IV, amb una recuperació política, social i econòmica.

Dioclecià, va ser un militar, emperador al 284. Va donar una nova vida al poder imperial amb un regnat de llarga duració, la qual va anat fent una reforma política de l'Imperi. El nou sistema de govern, tetrarquia, consistia en repartir l'administració imperial en el Orient i Occident,  amb dos Augustos diferents -Dioclecià i Maximià, cadascú assistit per un Cèsar i adoptat com a successor, Constancí Clor i Galeri. Els quatre vivien en diferents ciutats i governaven aquella zona, però sense posar-la en perill.

TEODOSI: LA PROHIBICIÓ DEL CULTE PAGÀ I LA DIVISIÓ DE L'IMPERI

Teodosi va ser l'últim emperador Romà d'origen espanyol. Abans de morir va dividir l'Imperi entre els dos seus fills. Arcadio y Honorio, l'any 395 d.C.

EL FINAL DE L'IMPERI ROMÀ OCCIDENT

Després d'una sèrie d'emperadors a Roma, va assumir el poder Ròmul August, un nen de deu anys. D'aquesta situació i aprofito Odoacre, cap bàrbar dels Hérulos, qui el 476 dC al capdavant de la seva tropa va envair Itàlia i va deposar l'emperador.

L'Imperi Romà d'Occident arribava a la seva fi. Només continu vigent l'Imperi Romà d'Orient, amb la seva capital a Constantinoble.